| Rakel's profileEl meu mónPhotosBlogLists |  Tools  Help |
|
30 November Conductora!!!!!Síiiiiii!!!!!!
Ja sóc conductora, novata però ho sóc. Què gran.
Abans pensava que quan m'hagués tret el carnet seria un descans perquè ja no hauria de sentir més l'Antonio però bueno ara ho penso i ja no podré sentir aquell: Raquel, hombre que me tienes descontento.
I el: - Mira ese fitipaldi por la carretera.
-Mira la muñeca, con lo bonita que es no me la vayas a atropellar porfavor.
I els matins de radio tele-taxi, jajaja
Ai quin home, no m'esperava gens que m'abracés però ho va fer i em va felicitar dient que lo havia sorprendido para bien, que él no se esperava tan buen resultado de mi (fins i tot a l'últim moment, si es q hay q ver).
Bueno ara només em falta esperar a que em donin el carnet provisional i els dilluns, dimecres i divendres de bus, metro, metro i ferrocarril, s'hauran acabat, oléeee.
Atenció atenció, una conductora més al volant!!!!!!
26 October Els avantatges de MagisteriSí sí, aquesta foto que veieu aquí baix és al meva bata de mestre, d'aquí dues setmanetes un matí de cada setmana em posaré aquesta estimada bata i estaré amb nens i amb una mestre titulada que m'anirà observant a veure com ho faig per desprès fer-me un informe per la uni, si em fa un bon informe i la memòria la tinc bé ja tndré uns quants crèdits a les mans o sigui que em penso esforçar al màxim i fer-ho molt bé.
La veritat és que em fa una mica de respecte i alhora en tinc moltes ganes. Bueno els nens abrerencs m'esperen, perquè m'ha tocat l'escola d'Abrera, Francesc Platón Sartí.
Per fi cada vegada veig més que ha valgut la pena l'esforç de tot aquest temps amb l'institut i arrivar on sóc, m'agrada estudiar el què estic estudiant!!!!
Què poètic m'ha quedat no? bueno tan sols he dit el que pensava...
Per cert si teniu ganes de fer el xafarder de què fem, aquells que dieu que a magisteri no es fa res, podeu anar al Calaix de músic i entrar a música en l'etapa d'infantil, allà hi trovareu un repertori del què fem i de les cançons ben maques que hem fet els estudiants d'infantil de la Blanquerna, i lo bé que cantem ohhhh!!!, jeje.
va com estic de bon humor ja no cal que busqueu res, per la direcció que hi ha a baix s'hi entra directe. 19 September Punts suspensiusPunts suspensius
Frases que es pronuncien per no tornar a ser mai dites.
Anuncis de cotxes un sofà i cintes de video. Llocs que la distància ha obligat a deixar enrere: Retalls de diari enganxats a les parets del món. Música de fons acompanya nits en blanc Entre llibres vells i coixins i taules buides. Pàgines que es perden arrencades per la vida, Pel temps que transcorre per la gent que camina en el món. Frases que es pronuncien per no tornar a ser mai dites. Anuncis de cotxes un sofà i cintes de video. Cartes que s´escriuen per no arrivar a ser enviades Pensaments ingenus i preguntes que no acaben en el món. No nem bé (nom del grup que ha fet la cançó)
Amb aquesta cançó tanco les portes d'una etapa viscuda la qual ha passat de tot vivències alegres però alhora amargues que només van servir per torturar-me, ara visc el present i miro cap al futur. ( Tal i com ho vaig prometre  )08 September 18è aniversariSi si, ja sóc major d'edat.
I aquest any la mala ratxa dels aniversaris s'havia de trencar. Això que als 17 acabés a l'ambulatori per un atac de lumbalgia, els 16 acabés emprenyada i així no podia ser més.
I així va ser, va ser el millor de tots.
Vaig començar l'aniversari venint de vacances, veníem de vacances del Pais Basc i a les 12 el David em va felicitar, a partir d'aleshores em van anar felicitan tots. Gràcies a tots els que heu veu fer.
Després al matí el típic dinar a casa amb els papes i l'Anna, q bona amiga ella,regalant-me cremes anti-edad i anti-arrugues (prepara't q el pròxim anivesari és el teu i també en fas 18). Després vem menjar pastís amb el David, q va venir.
A la tarda vaig marxar amb el David als jardins d'Horta i a la nit em va convidar a sopar al Port Vell, ohhhhhh, q monic, jejeje. Siii.
Va ser el millor aniversari.
I per acabar-ho de rematar aquest cap de setmana passat q va ser el meu sant vaig celebrar el meu aniversari amb la gent que no havia pogut fer-ho. Va ser molt divertit, es van explicar històries de tot tipus, es van dir frases de tot tipus també. Hi ha jo// Pronunciat = Hi ha io// iaio.
Puc ganivet, etc..
Va ser molt divertit.
Dp una mica de Pilu, per ballar i cap a casona.
Sembla q s'ha acabat això dels aniversaris xungus i ja era hora, jeje.
08 August Com giren les coses...Em poso a pensar i veig com giren les coses del nostre voltant, com persones que veiem lluny poden arrivar a estar tan a prop i fer-nos estar bé.
Com ens poden fer pensar d'altra manera els conceptes que teníem, ens uns escrits anteriors, uns mesos abans jo hi posava com a títol "Si això és l'amor..." Doncs sí, encara que ens trobem molts impediments, sempre, SEMPRE, un dia o altra acabem estant bé, costa però s'aconsegueix.
És increïble sentir-se bé i sentir que algú t'estima. Per això no entenc les persones que s'engegen a elles mateixes i la seva relació per la borda, fent tonteries, perquè realment es perjudiquen a ellles mateixes.
Em sento bé, mooolt bé i diguin el que em diguin penso tirar endavant el que he començat.
Recordaré SEMPRE aquesta festa major del 2006, però sobretot el que més recordaré és el dia 9 de Juliol.
Sona cursi, potser sí, però m'és igual, he escrit el que sento, potser està tot molt barrejat, potser no s'entén, però és així i prou.
Per tu, per fer-me recuperar l'esperança i fer-me veure que tot i que una vegada hagin jugat amb una persona no sempre les coses van igual.
Per fer-me veure que et poden estimar de debò.
T'estimo. 14 July Definitivament futura mestraSí sí i sí. Després de dos anys sense fer matemàtiques, he fet la prova d'accés per a la Blanquerna( ja que la pública va ser q no m'agafen) i l'he aprovat amb els seus problemes matemàtics que quan els vaig veure em vaig cagar en tot, però ho he aconseguit.
I Goiteu la carta que he consultat el que deia:
Benvolguda Raquel Ceballos Pont,
Em plau informar-vos que heu estat admesa a: Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna i se us assignat una plaça per al proper any acadèmic 2006-2007 en la titulació de: Mestre d'Educació Infantil Per tal de formalitzar la vostra inscripció, us heu d'adreçar a: Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna C. Císter, 34 el dia 19/07/2006 a les 13:15 hores i portar la següent documentació:
En nom de la Fundació Blanquerna, us expresso la més sincera enhorabona i us dono la benvinguda a la Universitat Ramon Llull. Si hos heu fixat l'últim punt diu, les dades bancàries ( no hi faltin no) ai aquestes privades, m'arruinaré però aconseguiré allò q vull, jeje.
Apa vagi bé i que tots tingueu la mateixa sort. 04 July I la Sele aprovaaada!!!!!Sí si senyors, la selectivitat aprovada!!!!!!
Mare meva encara no m'ho crec, no més llatí, no més grec, no més filo....
Això és impressionant.
Des de les quatre que el Biel a l'autoescola ens ha dit a mi i a la Núria que les notes ja estaven penjades a internet que li havien dit, ens em passat tota l'hora d'autoescola mirant el rellotge, pobre Cisco ha vist clarament que tots tres estàvem esperant a que s'acabès l'hora per poder-nos conectar i mirar la nota.
Doncs si, ha acabat la classe i la Núria i jo em marxat pitant cap a casa seva i taxan!!!! APROVADES LES DUES!!!!!!!
Que fort em sembla que encara estem en estat de xoc!
Bé i ara a veure a quina universitat entro: Siusplau a Bellaterra!!!
Adèu!!! 01 June Batxillerat APROVAT!!!!Després de les peazo empollades que m'he arribat a donar aquest any al fi he vist q ha valgut la pena, Llatí i Filo recuperats i com a mitjana de Batxillerat un 6, que per mi és molt.
Estic super contenta, Per fiiiiiiiiii.
I ara el pròxim repte és treure un 6.7 a la Sele i per els meus nassos q ho intentaré i lluitaré a veure si hi ha tanta sort com el Batxillerat.
Gràcies a tots aquells que m'heu estat ajudant si no fos per vosaltres no podria tenir el Batxillerat a les mans.
Ja sabeu qui sou.
Gràcies també a les nenes de la classe per aguantar-me cada dia mentres deia q mai em treuria el Batxillerat.
I per últim gràcies a tots aquells que sempre han confiat en mi i que a més a més m'han donat sempre ànims.
Un petó i una abraçada ben forta a tots vosaltres
29 May Només queda esperarHola!!!
Doncs bé acabades les recuperacions de Llatí i Filosofia ara només em queda esperar fins dijous dia 1 de juny, que aquest dia serà morir o saltar d'alegria.
Q passarà? seré batxillera? ahhhh stic histèrica.
A l'espera de les notes...., jeje
Apalin gent per els que esteu igual que jo molta sort i que aproveu tots aquells exàmens pendents i per els que comenceu ara doncs també molt sort i weno per aquells que ja saben que estan aprovats doncs oye FELICITATS, que la majoria hos ho mereixeu
 APa dios dios
PTNKS 11 April Quins diesDivendres: Sopar de classe, en principi unes 20 persones, acaba en principi en 6 persones rient al xarro, més tard anant a jugar al futbolin, q les pobres Anna i Maribel no van guanyar ni una partida això q jo en vaig jugar una amb la Sara, que dius lo més normal era que perdessim la Sara i jo però no, jeje. Més tard acaba la nit sent tan sols 5 persones al Pilu, genial!! Llàstima que aquest dia la veu em va dir: Adèu, ja tornaré. Però va ser impressionant!!
Dissabte: Ens toca Passió, però tarda-nit, bé, aquest dia també va estar molt bé, però el dia que ens esperava encara seria millor. La veu anava enpitjorant. Tot i que l'Angu em va donar un caramel de no sé que. Gràcies Angu!
Diumenge: Uoo, akest dia si que sí, jo sense poder parlar casi, que com deia el Manel tot el q jo deia era un secret pq era l'unica manera que em sentissin dient les coses a l'orella, i aleshores la gent tota ilusionada pensant, la Raquel m'explicarà un secret i era una xorrada, jeje. Weno gran dia, al dinar roda de fotografia amb tothom, jeje, i de tornada casi tothom queia a dormir. Jo vull fotoss. I un dia atípic per molta gent, el Manel tornant a fer de Sant Joan, el David de soldat, el Lluís de Cristo..., però q gran.
Dilluns: Ester, Anna, Núria i Raquel cap a BCN a patinar sobre gel, tan sols una caiguda; l'Ester, jeje, la veia a ella i em recordava a mi el primer dia que hi vaig anar, agafada de la meva mà i de la Núria i dp de la meva i de la de l'Anna, q no es deixava anar, vam aconseguir que es deixés anar de la barana però res més, jeje (Ester que ho vas fer molt bé dona), dp marxem, dinem i a baixar el dinar caminant fins el corte inglés, pategem-nos-el, i dp marxem cap a l'starbuscks, uoooo, allà si que s'està bé, fem el vago, perdem arracades, juuu i cap a l'illa diagonal, patejada per l'Fnac, per el Berska, la botiga de disfresses q li dic jo i cansades decidim agafar el bus cap a Esparreguera a les 18:30, però, el bus akest ens diu que està ple davant nostre i tanca les portes,
 . Weno al cap d'una estoneta en ve un altre i a sobar, jeje.La veu continua igual, una mica millor.
Dimarts: Avui la Duna fa 25 anyets, ja un quart de segle.
 He recuperat la veu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 04 April Jo et...Ets aquí molt a prop meu, ens anem mirant, veus que no estic bé i aleshores t'apropes i començem a parlar, em parles de tu, em parles del que t'agrada i el que no t'agrada, anem recordant anècdotes viscudes de des que en coneixem, però sobretot el que les recorda ets tu, jo tan sols vaig rient i et vaig escoltant mentrestant per dintre meu penso, Que aquests instants no s'acabin MAI!!! I per primera vegada sembla q akests instants no s'acaben és més s'allarguen, quan ja m'has fet riure, de cop m'abraçes i em dius: Deixa anar les teves llàgrimes i deixa que jo te les vagi recollint, perquè sempre te les recolliré, perquè tu... Aleshores jo em sento especial, ploro com mai havia fet, i aleshores sento que t'he de dir que allò que em tortura és que no puc estar sempre que ho vulgui al teu costat, i és quan aixeco el cap i et dic: Per què no me les has recollit abans aquestes llàgrimes? Per què no et quedes al meu costat per sempre? Jo t'estimo Just en aquells moments tu em mires i em dius: Jo et...
De cop sona el despertador jo desperto dels meus somnis, i aleshores si que sento que m'agradaria dormir almenys durant una estoneta més per saber com acaba aquesta frase, encara que sigui un somni jo em sento especial, molt especial, però sempre passa el mateix, mai m'acabes de dir la frase, q deu dir la frase? Deu dir jo et necessito? Jo et vull dir q no sento res cap a tu? Jo et vull dir q t'estimo? Jo et vull dir q t'oblidis de mi? Pot dir tantes coses que mai sabré, perquè sembla que els meus propis somnis em diguin: No et pertany i per això no deixen que mai acabis la frase. Arribo a la conclusió que mai em diràs el q tu em... 21 March Més d'un any del viatge a PragaJa fa com un any i unes dues setmanetes que vaig marxar a Praga a fer l'intercanvi i avui mirant fotos m'he estat enrecordant de tot i he trobat fotos de quan els txecs van estar aquí a Esparreguera, que no havia vist encara. D'això encara no en fa un any però a l'Abril el farà, juuu, ja fa un any q no vec a les nenes, a l'Anna, la Katka... a totes però en especial a elles dues i sobretot a l'Anna que és la que va estar a casa i jo a casa seva.
Les trobo molt a faltar sort q a vegades ens anem escrivint i que cada mes i mig tinc una carta a la bústia per llegir, semblo una nena petita quan la vec.
Ara hi penso i tanta por que tenia jo abans de fer l'intercanvi a que no m'entengués o a que fos mala gent i vaig conèixer unes magnífiques persones amb les que ara tot i que a molts quilometres lluny, tinc una gran amistat.
Weno per acabar dir q ara posaré unes fotografies de quan elles van estar aquí, tan la Katka que era la que s'estava a casa de la Núria com l'Anna que va ser la que va estar a casa.
Em despedeixo i com dirien elles Ajoy!!! (Hola i Adeú en txec), jeje.
Petonets.
PD: Si mai heu de fer un intercanvi i esteu indecisos, MARXEU!!, és una experiència única.
08 March Reset? sí sí Reset, q ja tocavaDoncs sí, un reset és el que convenia, era o Reset o acabar amargada per tant la decidió és, la primera. A vegades a una persona li convé un reset, un moment de pensar en tot el que té, el que vol i el que tenia i a partir d'aleshores arrivar a unes conclusions.
Això ho haurem fet tots algun moment o altre i és el millor, perquè sinó un acava molt malament.
1a conclusió: Treure's del cap a persones que ni saps si t'estimen com a amiga o amic, o si més no, no obsessionar-se/rallar-se per si no et fan cas, perquè el que realment busques potser no està en aquella persona sinó en una altra i algun dia apareixerà, sense que tu la busquis.
2a conclusió: Les persones no són joguines sinó com ja diu la paraula PERSONES i aquestes tenen SENTIMENTS, (tu ets una persona) sentiments que es poden ferir i que si estimes a una persona i la coneixes has de saber quan els fereixes i quan no i si vols recuperar a una persona s'ha de demostrar, i no amb paraules, sinó amb fets, et pots sentir malament pots estar arrepentit però les coses es pensen abans de fer-les, si que es poden perdonar i és clar que es poden perdonar però arriva un punt en el qual el cos ja no pot més i diu: PROU. Aquí és on vull arribar, aquí és on arriba la segona gran conclusió, NO sentir-se culpable per haver dit PROU, sóc una persona i si volen la meva amistat que hi lluitin per ella igual que jo he fet amb d'altres.
3a conclusió: A viure la vida que són dos dies i que un no pot estar trist ni un perquè ja haurà perdut la meitat.
La veritat es que arribar a aquestes conclusions és difícil, moolt difícil, però amb ajuda sempre hi arrives, amb ajuda d'aquells que t'envolten i t'estimen, en el meu cas no cal que digui qui han estat aquestes persones perquè ja ho saben, un sopar de pizzes diu molt, trucades per telèfon i llargues converses pel messenger tb ajuden molt. (Aquí ja ho he deixat tot molt clar, jeje).
La veritat és que és una mica com ho diriem... extrany el meu escrit d'avui, sí aquesta és la veritat però bé que hi farem no?
26 February Carnaval 2006Holaaaa!!!!
Bé doncs avui posarem les fotogràfies d'ahir bàsicament, al principi les del carnaval de sardanes i dp un cop a casa q em trovava malament q es van presentar l'Ester i l'Anna, jeje, q es van quedar a dormir i tot. Q reines.
Weno doncs aquí hos deixo les fotos d'aquest carnaval que tot i que em trovava malament va ser molt xulo!!!!
Petonets 22 February Si això és l'amor...Diuen que tothom acava tenint aquella persona que s'estima, i que tothom acava sent estimat. (jo me n'enric)
Hi ha molissimes maneres d'estimar.
Amor de germans
Amor d'amic o amiga
Amor paternal, el dels pares o la família.
I després hi ha un amor, un amor feliç i terrible alhora, que dintre d'aquest una persona pot acceptar o no els seus sentiments, que dintre d'aquest un pot ser correspost o no, que dintre d'aquest pots ser el més feliç de la vida i pots pasar-ho molt malament perquè veus que tan sols ets el segon plat, i els postres? o potser només ets una part del café, però mai seràs el primer plat, ho havies estat? això tu no ho saps, només ho sap aquell amor.
Aquest amor li podriem dir platònic o obsssesió, més ben dit acaves per veure que és una obssessió, obsessió que a vegades et fa veure com si fos correspost i que a vegades veus la pura realitat tan sols ets una nosa.
I jo em pregunto:
Per tu jo que sóc, germana, amiga, familiar, amor? o millor dit, potser no sóc res per tu?, tan sols una persona pesada que a vegades t'ho pases bé amb ella i a vegades et fa nosa.
Segurissima que mai llegiràs això i que si ho llegeixes ni tan sols sabràs que estic parlant de tu i de ningú més.
13 February Notícies, jajajaAvui escric i estic moolt contenta.
Aquest cap de setmana ha estat brutal, però brutal, brutal.
Començo per divendres, després del pati arrivo a classe i em trobo amb que la meva nota del TR (treball de recerca) és un 9, uooooooooo, impresionant em sembla q encara no m'ho crec, flipant.
I bé per celebrar-ho, a part d'haver tret akesta nota, pq si n'hagués tret una altre tb ho hagués fet, l'endemà, l'Ester, l'Anna i jo, de bon matí, marxem a Bellver de Cerdanya, un poble tranquilet i el camping tb molt tranquil, al costat del riu q nms se sent aquest soroll, s'hi està de conya, uoooooooo. Doncs bé aquest cap de setmana ha estat genial, brutal, diagali tots els sinònims q li vulguis posar, però tots positius, és clar.
I q cony, q ho necesitavem les 3, clar q si, ara com deia aquest matí l'Anna quan tornavem: Ja tenim les piles carregades.
Q ens costarà tornar a arrencar potser sí, però ja ens haurem desbravat, desfogat i lo més important ens ho haurem passat de Puta Mare, amb perdó de l'expressió.
Un petó a tots
06 February We're gonna winBryan Adams - We're Gonna Win
We're gonna win
don't wanna be a loser - gonna win cuz winnin'really is the only thing get out of the way we're comin in if ya wanna fight just step inside the ring does anybody wanna take a swing? it's gotta be all or nothing oh oh we're gonna be the champions were goin all the way ya we're gonna win win we're gonna win forget about a draw - we gonna score and then we're gonna get a few more maybe another one just to be sure we'll make ya look just like an amateur until the final whistle it's a war and then we gonna pick ya off the floor we wanna hear the crowd really roar ya - we're comin'in we gonna win win we're gonna win - we wanna win cuz number one is everything we're gonna win - we wanna win we're gonna be the champions we're gonna win win alright Akesta cançó és impresionant, me la va passar una persona un dia q jo no estava massa bé, no estava gaire fina i només tenia ganes de plorar, em va dir q quan la sentís em posaria contenta i que m'alegraria i tenia tota la raó. Com sé q ara no està massa bé, l'animo a que escolti la mateixa cançó, ja que més alegre no pot ser, jeje.
Molts petonets i com no venint de mi una gran abraçada!!
Recorda: we're gonna win 29 January ...Més d'una vegada m'he preguntat per què el meu cap dóna tantes voltes, per què quan sembla que estic bé torno a pensar amb tu, de la manera que sigui però tu sempre tornes als meus pensaments. Sempre que et necesito hi ets, m'ajudes, m'escoltes i em dones mil i un consells, però aleshores és just quan torno a pensar amb tu com no hauria de pensar, perquè tu no m'estimes. Però no ho puc evitar i tu mai te'n adones, només jo sé que t'estimo i que tu mai obriràs els ulls.
Em diuen que els obri jo, que tu mai m'estimaràs però és impossible deixar de pensar en tu i tots aquells moments que anem passant i que em passat però que per tu no són el mateix que per mi, jo els allargaria tan com pogués, però sempre s'acaven.
M'emprenyo amb tu? ja m'agradaria a vegades emprenyar-me amb tu i q obrissis els ull, però no puc, t'estimo, és de bojos, ja ho sé, però és així.
Em sento extranya perquè per una part no voldria que m'ajudessis i que m'escoltessis però l'altre part del meu cap pensa totalment al contrari, desitja que m'escoltis mentrestant jo parlo de tu i ni tan sols te'n adones que aquella persona la coneixes tan bé, ets TU.
Per què sempre tornes als meus pensaments?
Deus ser especial
20 January ¿Muñeco o persona?¿Muñeco o persona?
Se siente solo y entonces se pone a pensar en las cosas que antes no sabia y ahora si que sabe, y entonces es cuando se siente como una hormiga que la han pisado y que ella ha intentado salir de ese pie pero que al final la pisan y la pobre no ha podido hacer nada, o como un muñeco que cuando él era pequeño jugava pero que habia abandonado, pero da la casualidad que él no es un muñeco pero que han echo exactamente lo mismo que él hizo con el muñeco, con la diferencia que él es una persona.
Entonces se hunde, creía unas cosas y resulta ser otras de muy distintas.
Y entonces es cuando se pregunta:
- Porque jugaste conmigo?
- Porque sigues haciendolo?
Le vienen tantas preguntas a la cabeza..., pero no consigue su respuesta
Solo su cabeza dice:
- Ahora ya lo entiendo todo y deseo nunca haverlo entendido.
Atípic en mi he escrit en castellà, segurament hi haurà moltissimes faltes però més val no mirar-les, només m'ha vingut de gust escriure en castellà, no ho sé, m'ha vingut de gust.
07 January Penses?Estàs tranquil i de cop te'n adones que tan tranquil no estàs, que no estàs tan bé com vols fer veure, però segueixes amb aquella mentida: Tu estàs bé, que no s'amoïnin per tu.
Tot aquest temps culpan-te de tot, tu n'ets culpable, però no, les coses no només depenen d'una persona, potser tu hi tens molt a veure però no...
Penses amb que què estàs fent?
Penses amb aquella persona que mai estarà al teu costat
Penses amb les persones que has tingut al costat
Penses amb aquelles persones que tens al costat, amb aquelles que feien veure que estaven al teu costat.
Penses amb si enamorar-te, amb com trobaves extrany que la gent tingués por a l'amor, però ara ja no ho veus tan extrany, pq potser tu tb tens aquesta por a l'amor.
Penses amb la mateixa por, - i de que et serveix?- et preguntes, però la tens i no hi pots fer res.
Penses amb els teus errors, que són dificils de perdonar.
Penses que series incapaç de no perdonar a la gent del teu voltant i que series capaç de no perdonar a aquella persona que fa mal als teus (els del teu voltant) i a aquells que feien veure que eren dels teus però que no ho eren.
Penses amb tu però també penses amb aquella persona que només tu saps que l'estimes.
Penses... amb pensar.
Penses amb tantes coses que arribes a la conclusió de no pensar. Però la pregunta és...Pots deixar de fer-ho?... I la resposta és: No pots, per molt que vulguis sempre tornaran els pensaments.
I mentrestant tu diràs: Estic bé
|
|
|
